Perquè molt sovint no hi ha correspondència entre els medicaments donats i les necessitats d’aquests països

- Molts dels medicaments que usem aquí no es necessiten en altres països perquè les malalties són diferents i els professionals sanitaris no els coneixen. Les donacions han de basar-se en les necessitats que expressa el país receptor, no en els sobrants del donant.

- La majoria d’aquests medicaments no formen part de la llista de medicaments essencials de l’OMS. El que realment cal és enviar medicaments eficaços que figurin a les Llistes Nacionals de Medicaments Essencials.

- Els medicaments més bàsics en els països empobrits solen ser analgèsics i antibiòtics de primera línia, antimalàrics i antiparasitaris, medicaments que no solen sobrar a les nostres farmacioles. Segons dades de diverses ONG, entre el 75% i el 95% dels medicaments que es retornen a les farmàcies per a ser donats han de ser eliminats directament perquè no són vàlids. Del percentatge restant, al voltant d’un 70% són medicaments pel tractament de malalties cròniques de la tercera edat, mentre que els productes farmacèutics que més es demanden als països empobrits són els més absents del material recollit.

- A banda d’estudiar detingudament les necessitats del receptor, cal valorar l’adaptació dels medicaments donats en cada circumstància. Per exemple, els supositoris no resisteixen bé en zones amb climes càlids ni són fàcilment acceptats en moltes àrees; els esprais ocupen molt, duren poc i no són fàcils d’usar; els xarops pesen i ocupen molt en les trameses...

- Les quantitats sobrants no solen cobrir les necessitats per a un tractament complet, fet que obliga a ajuntar tipus de comprimits diferents que provoquen la desconfiança del pacient i/o l’aparició de resistències.

Perquè no podem garantir-ne la qualitat

- No es pot garantir la qualitat d’uns medicaments que han sortit del control farmacèutic legalment establert. A l’Estat espanyol està prohibit l’ús de les restes de medicaments. El que no és bo per a nosaltres tampoc ho és pels altres. Un medicament mal utilitzat o en males condicions pot provocar efectes secundaris.

- Moltes de les donacions no van a parar a mans de farmacèutics o personal local qualificat que les puguin sotmetre a control.

Perquè és un procés costós

- El procés de recollida, selecció i transport de les restes de medicaments és més costós que comprar els medicaments necessaris a una central de compres especialitzada.

Perquè pot presentar moltes dificultats pel país receptor

- Poques vegades van acompanyats del prospecte corresponent i quan l’incorporen és fàcil que la llengua utilitzada no coincideixi amb la parlada localment.

- Es solen enviar en embalatges diversos, amb etiquetatge en llengües no comprensibles pel receptor i en presentació de marques no registrades en el país beneficiari, a vegades sense la Denominació Comuna Internacional. Al mercat hi ha 50.000 marques per només 700 principis actius!

- En els països empobrits és habitual que les autoritats fixin el preu dels fàrmacs per a garantir la compra de nous medicaments quan s’acabi la donació. Per això, quan arriben medicaments no inclosos a les seves llistes o amb presentacions de principis actius tan variades, els dificultem el seu cobrament.

- Alteren els sistemes locals establerts d’importació-exportació i distribució.

- Dificulten els esforços de gestió realitzats per administrar els estocs de medicaments de forma racional.

- Ocasionen problemes d’eliminació quan reben medicaments no vàlids i/o caducats. El cost de l’eliminació pel país receptor sol ser elevat: l’eliminació de residus normals costa 31 ptes/quilo, la d’aerosols 294 ptes/quilo, la de productes químics entre 794 i 2.235 ptes/quilo, segons la categoria.

- Sovint s’han enviat medicaments caducats. Un medicament caducat no és considera medicament sinó residu medicamentós. Si bé és cert que no tots els medicaments es degraden de la nit al dia, també és cert que cap fabricant en garanteix la qualitat més enllà de la data de caducitat.

Perquè l’OMS a les seves directrius sobre donacions i diversos països en les respectives legislacions prohibeixen la donació de medicaments retornats

- Molt sovint, les donacions de retornats són fruit del nostre consum excessiu de medicaments. Si no acumuléssim tants fàrmacs innecessaris, no pensaríem en enviar-los.

- Donar el que ens sobra no és compartir. Si de debò vols contribuir a garantir l’accés a medicaments essencials per als països empobrits, et proposem algunes de les accions que pots fer.